El Cargol "es treu el barret" davant una efígie de l’Astre que té al jardí, sota el llorer.
Aquesta escena té lloc just després que el Cargol sentís per primera vegada la mes que excel·lent versió de la no menys excel.lent "A heart of gold" d´un tal Neil Young.
Espectaculaire Monsieur Portet!
1 comentari:
i el tros d'estatua on l'has deixat?
Publica un comentari a l'entrada