de l'estimada tieta cargola...

Je copie ici, les mots que ma tante m' a fait arriver après l'écoute du nouveau travail de l'astre.


Nen, quina meravella de treball aquest últim cd.
Sentir-lo es com estar en família, a més veient la foto del disc m'adono que tenim un tret en comú: L'empremta del temps en forma d'arruga, ell a la banda esquerra del front i a la banda dreta jo. Idèntica linea vertical. Si t'hi fixes bé li veuràs: és un solc a la pell que tinc entès es dóna per la manera de dormir de cadascú. Així, hores dies i anys van llaurant el senyal inexorable… Diria que segurament com jeu millor és amb el cor a la màrfega, jo en canvi dormo sempre pel cantó dret. D'aquí la diferència dreta/esquerra.
M' entusiasmen dorm, homes i dones del capdret, pasturarem entre els lliris, si plou ho farem al pavelló, manyagues.
VAM Traspua corrent celestial, simfonia pinkflodisneitàntica, caliu i rialla vora el foc, subtilesa evident, olors de metal·lúrgia i farigola.
Minyó amb ànima de poeta, canitx enyorat amb ritmes de pregària iroquesa, pura balma, tristesa en somort. En fi, Sabadell sabrà d'ell com jo tampoc sé de mi, i és que es fon la neu i em faig vella. Dormo.
Au Au, que no ha estat res.
Un petó
mna (adorable tante escargotte)